JACIMENT A L'AIRE LLIURE A UADI KENTA (SÀHARA OCCIDENTAL)

Joan Escolà Pujol. Universitat de Girona

El motiu d'aquesta ressenya es descriure un jaciment a l'aire lliure, a la zona de Uadi Kenta (Sàhara Occidental). Aquest jaciment va ésser localitzat durant la campanya que la Universitat de Girona el passat mes de Març del 2000, va realitzar en la zona de Uadi Kenta, amb l'objectiu d'inventariar els abrics amb pintura aquí situats.Localització.

El jaciment es troba en l'altiplà que les muntanyes anomenades Galb Ued Kenta. Galb Ued Kenta és un aflorament muntanyós de l'Ordovicià, format per sorrenques, quarsites, i argiles micàcees, en alguns casos fortament metamorfitzats sobre un sòcol granític. Aquestes muntanyes s'elevaren durant el paleozoic a causa de la deriva de plaques. Han sigut erosionades fins a formar una penaplana que culmina aquest relleu, de tan sols unes desenes de metres d'altitud. Cal destacar que aquest jaciment es troba apartat de les cavitats decorades, que es troben majoritàriament a peu d'aquesta muntanya just a tocar el ued i per tant poden o no tenir relació amb algunes pintures. La localització d'aquest jaciment va ésser totalment condicionada pel fet de conèixer altres jaciments de les mateixes característiques, com el que es va trobar durant una campanya realitzada en el 1996 en la zona de Rkeiz no gaire lluny d'aquest punt, a uns 50 km en línia recta. Aquest jaciment que vàrem reconèixer també estava situat dalt de l'altiplà de la muntanya Lemgasem . Aquest jaciment està documentat com un jaciment de tipus aterià a causa de les característiques puntes pendunculades sobre ascla. Fins ara no hem trobat material aterià fora d'aquestes localitzacions en alçada, ni a prop dels abrics amb pintures ni a les valls prop del ued. Els materials es troben totalment descoberts amb contacte directe amb la roca mare, el lloc totalment exposat a la erosió eòlica, ha fet desaparèixer les sorres i els materials fins, tampoc hi ha vegetació, i per tant la prospecció i localització dels materials és relativament fàcil, i destaquen molt per diferents sobre la roca mare La recollida va ser feta en una àrea relativament petita (un centenar de metres quadrats, aproximadament), aquesta zona era al voltant d'una espècie de cubeta on sembla que l'aigua de la pluja si embassa Es va intentar recollir sistemàticament tots els elements que al nostre parer podien ser indústria lítica, sense fer cap mena de tria. En aquesta zona la indústria semblava estar particularment concentrada, cosa que va cridar la nostra atenció. S'ha de dir que poc o molt sobre la penaplana sempre es troba indústria, d'una manera esparsa, i fa pensar que fou una àrea de intensa vida durant la prehistòria. Pensem que les indústries estan en posició secundària i que han sigut transportades per les riuades, aquestes mateixes riuades pensem que han sigut les responsables de la desaparició de la majoria de la indústria, no trobem en el lloc indústria de mida petita, cosa que explicaria la poca densitat d'aquest jaciment. El material. La col·lecció consta de 97 peces lítiques, que han sigut marcades amb les sigles UK2 (Uadi Kenta 2), i un nombre correlatiu. Per tal de poder entendre aquest jaciment les dades de les peces lítiques han sigut introduïdes en una fulla Excel, amb els següents paràmetres: Nº d'ordre; Suport; Tipologia; Matèria primera; Amplada; Llargada; Gruix, Pàtina, Altres

ALTERACIONS

Hem dividit la mostra en tres tipus d'alteració que hem numerat com a 1, 2 i 3. Aquesta divisió inicial, s'ha realitzat a través de l'observació macroscòpica . És relativament fàcil observar les diferents pàtines. "L'Alteració 1" representa una absència aparent d'alteració. En aquest grup la indústria es presenta molt fresca, l'exemple més clar el trobem en el grup de peces de sílex, aquestes conserven clarament les empremtes de la talla, així com els petits retocs de les laminetes L'Alteració 2 representa les peces que mostren una alteració mitjana bàsicament de tipus químic, aquesta alteració té com a característiques principals, la presència sobre tot en el sílex, d'una pàtina de color blanc que cobreix total o parcialment la peça, les empremtes de talla tendeixen a desaparèixer però es poden observar amb certa facilitat. L'Alteració 3 representa un tipus màxim d'alteració en la que es combinen pàtina de tipus químic amb una alteració de tipus eòlic, típica del Sàhara. Aquesta sèrie presenten al tacte una suavitat excepcional, l'erosió ha fet desaparèixer quasi totalment el petits retocs i els angles vius s'han arrodonit. Es aquesta divisió important per a nosaltres doncs ens podria estar demostrant una certa cronologia, a partir del supòsit següent: a més alteració més antiguitat, per tant l'Alteració 1 seria de cronologia més recent i l'Alteració 3 de cronologia més antiga. Com a primer element a tenir en compte en aquesta col·lecció és que el grup més nombrós està format per les peces que mostren un tipus màxim d'alteració amb un 72% de peces. El segon grup més important està format per les peces que no tenen cap tipus d'alteració o pàtina amb un 20% de les peces, el tercer grup format per el 8% de la mostra és el que presenta un grau mitjà d'alteració, aquest podria representar una cronologia pròpia com correspondre a un dels altres dos grups. Aquesta divisió inicial ens serveix com a hipòtesi inicial, a partir d'aquesta hipòtesis inicial hem intentat a través de les dades, constatar si aquesta divisió es del tot plausible.

MATÈRIA PRIMERA

La matèria primera més representada és la quarsita amb un 57 % del total que juntament amb el quars i les volcàniques formen el conjunt de matèries primeres locals. Aquestes provenen de les roques metamòrfiques del paleozoic que afloren en aquesta zona del Sàhara Occidental. Cal destacar la qualitat de les quarsites, molt bona per la talla molt cristal·litzades i compactes En segon lloc les roques silícies que al nostre entendre haurien estat transportades des de llocs com la hamada on hi és de forma abundant. En el grup de indústria Alteracions 1, constatem que la matèria primera més representada són les roques silícies En el grup de indústria Alteracions 2 segueix com a matèria primera més important la roca silícia, apareix també la quarsita, però no apareix el quars En Alteracions 3, el panorama canvia molt, ara és la quarsita la matèria primera més representada, amb un 73%. Vist tot això constatem que hi ha una clara diferència entre Alteracions 3 que representa el grup de indústria més antiga i Alteracions 1 i 2, que són les de cronologia més recent. Alteracions 3 predominen les roques locals (quars, quarsita, volcàniques), per contra en els altres grups són les roques importades (roques silicies) les que predominen. Això ens explica de entrada que en cada grup hi ha una estratègia d'obtenció de la matèria primera, diferent

SUPORT.

En aquest grup de indústria predominen com a suport: l'ascla, amb tres categories diferenciades. La primera categoria "ascla", agrupa a totes les que no poden ser determinades, i que podríem considerar com a rebuig de talla. Les altres dos categories "ascla laminar" i ascla levallois", ens ajudaran a determinar uns tipus de talla. En aquest grup destaca la presència de laminetes, que no trobem en els altres grups. Les laminetes, si considerem que el grup Alteracions 1 cronològicament el més recent, ens parlen d'un tipus de talla característic Vist el gràfic, el suport més comú és l'ascla. Si es sumen els percentatges de ascla, ascla laminar i ascla levallois ens dona que el 65% de les peces de la col·lecció són ascles. Aquesta dada ja ens indica una de les característiques que determinen aquesta col·lecció de indústria lítica. Com ja hem anotat que el grup d'alteracions 3 és la més antiga, això ens lliga amb la presència de les ascles levallois, que ens indicarà una possible cronologia per aquest grup.

TIPOLOGIA

Les dinou categories en l'apartat de tipologia fan una mostra prou rica, amb una mostra tan reduïda. En un costat deixem el grup d'ascles que pensem que formen el grup més nombrós i que podrien ser rebuig de talla. En el grup de peces que podríem anomenar com a útils destaca les rascadores, (fig. 16, fig. 18), aquests útils tan sols els trobem dins del grup "Alteracions 3"; també els raspadors (fig.19)i les laminetes retocades. La lamineta retocada és és l'útil més comú en aquest grup.

DUES INDÚSTRIES DFERENCIADES

Els diferents anàlisi ens mostren la possible existència de tècniques de talla clarament diferenciades. Per un costat, el grup de peces "Alteracions 3" que es caracteritza per un suport on el 60% són ascles, el 14% làmines i el 11%ascles laminars, amb una presència molt significativa d'un 4% d'ascles levallois. (són al nostre parer la presencia de les ascles levallois les que d'alguna manera agrupen tots els altres suports Altra de les característiques és una tipologia on l'ascla sense determinar predominen, per davant de el 19% de rascadores i el 9% de raspadors. La presencia significativa del 7% de nuclis levallois i el 4% de puntes aterianes ens ajuda a caracteritzar més aquest grup d'indústria. La matèria primera més característica d'aquest grup és la quarsita (73%).Aquest grup es podria definir: Una indústria de talla levallois, sobre ascla amb puntes aterianes, rascadores, raspadors, sobre quarsita majoritàriament i amb un grau d'alteració alt, patinada i eolitzada. Un segon grup format per les peces del grup "Alteracions 1", caracteritzat per un suport amb el 37% d'ascles i el 32% de laminetes, una tipologia amb presència abundant d'ascles laminetes retocades de roca silicea, i amb absència de pàtina. Una indústria d'obtenció de laminetes i retocades, sobre sílex. El grup de peces "Alteracions 2" a causa de la seva poca representació no es pot caracteritzar tan clarament, te més coincidències amb "Alteracions 1" que amb "Alteracions 3" i per tant es podria en un altre moment afegir-se a "Alteracions 1", per el moment es planteja aquest dubte: Si existeix aquest grup o es podria diluir entre els altres dos.

DUES INDÚSTRIES, DUES CRONOLOGIES

Si extrapolem la existència d'aquestes dues indústries a l'existència de cultures. "Alteracions 3" seria un Aterià, amb les característiques puntes pedunculades, rascadores i raspadors, a cavall entre el Paleolític Mitjà i el Paleolític superior. L'Aterià és sens dubte el període prehistòric més poc estudiat del nord d'Àfrica i la seva cronologia un misteri "On sait qu'elle (l'Aterià) a ses origines en Afrique du nord, vers 40.000 bp, que son auteur est un Homo sapiens et qu'elle représente un fàcies africain du Moustererien ayant évolué d'une manière originale, en particulier par la presènce d'outils pédonculés, tant pointes que grattoir, raclors, perçoirs, etc."(Vernet 93, p. 45). Th. Thillet estima que la pervivència de els aterians arriba fins els 15.000 bp, altres fins els 25.000 bp Aquesta cultura paleolítica del Homo sapiens, suposem adaptats a l'explotació dels recursos naturals. abraça cronològicament el moment de màxima producció artística parietal, tant a euràsia com a l'Àfrica. No sabem si aquesta cultura, trobada a prop dels abrics pintats, és la responsable de la producció d'una part d'aquest art, però és una possibilitat. En el seu nomadisme sembla que el transport de matèries primeres no és tant intens com en altres etapes, i explota més els recursos locals (quarsites). "Alteracions 1", pot ser atribuït a un epipaleolític, amb una indústria de làmines i laminetes, que es diferència del grup que el precedeix, per un canvi d'estratègia en la producció lítica, en l'aprovisionament de les matèries primeres, en tot cas determinada per la obtenció de les laminetes. Sembla que el material imprescindible és el sílex, que s'adapta millor a aquesta nova estratègia, a aquest nou art o artesania que significa l'intent de produir fines i llargues làmines amb un retoc també fi. Transporten sílex dels afloraments, el tallen en els llocs. " Les populations qui, après la Pléniglaciaire, occuperent le Nord de l'Afrique y ont reçu l'epithète d'epipaleolithiques. Precedant le Néo-lithique, elles succedent a l'Atérien......, Elles se démarquen de l'un par une standardisation poussée, l'absense de ceràmique, de l'autre par un débitage lamellaire, un microlithisme prononcé." (Aumassip, 1997, p.44). Per nosaltres aquest epipaleolític no és la fi del paleolític, en tot cas cronològicament seria paral·lel al paleolític superior. Dues gran cultures es coneixen: l'iberomaurità i el capsià, encara que molts autors en reconeixen una més gran complexitat, i en proposen una cronologia entre els 20.000 bp. i els 7.000 bp., una de les datacions més antigues del iberomaurità el situen a 21.900 (Aumassip, 1997, p.46). el responsable d'aquesta indústria és l'home de Mechta el Arbi d'aspecte similar als Cro-Manyons.

CONCLUSIONS

El jaciment de Ued Kenta , es troben mesclades dues indústries. La mes representada és el Aterià, i sembla ser la més antiga del lloc, no hem detectat per ara la presència de bifacials o altres, que ens senyalessin cronologies més àmplies , encara que han sigut detectats en alguns punts del massís. L'altra, més recent, es al nostre parer la cultura prehistòrica més superior d'aquesta zona, i representa una nova tradició, un clar trencament amb la cultura precedent. La diferència entre aquests dos universos és nítida, la diferència més substancial es produeix en la estratègia de talla Hi ha una cronologia àmplia en el massís de Galb Uadi Kenta, ha estat habitat durant molt de temps. Diferents cultures s'han rellevat alhora d'ocupar el territori. Aquestes elevacions muntanyoses es comporten com una illa en mig d'un pla, ofereixen bona vista sobre el territori, aigua, aixopluc, ocres, material per la talla lítica, defensa contra les riades, el foc i al mal temps, oratges. I no fa pas molt de temps, encara era utilitzat pels pastors nòmades, vi va la memòria en alguns pastors ancians. A Uan Tabu, prop del Uadai Teshuinat, ( Tradart Acacus, Libia), existeix una excavació en un abric amb pintures que es caracteritzen per l'existència en estatigrafia de dos estrats, un de cultura ateriana, l'altre d'epipaleolític (GARCEA, Elena, 1996, p. 183). Pot ser que aquest exemple no es pugui exportar a altres zones del Sàhara, però al nostre entendre podria estar indicant una certa tendència. En molts de casos les excavacions del nord d'Àfrica l'epipaleolitic cobreix l'Aterià, la majoria dels casos amb estrats estèrils que els separen. Tipològicament la indústria de Uan Tabu es semblant a la que estudiem a Ued Kenta, un aterià amb puntes pedunculades i talla levallois i un epipaleolític amb làmines i laminetes, com a característiques diferenciadores. Aquesta troballa planteja un nou esguard al aterià d'aquesta zona, Vernet ens recorda que mai fins ara s'han trobat indústries aterianes sobre platós de les muntanyes: " On n'en a guère trouvé sur les plateaux, ce qui semble montrer que le climat n'étais pas, à l'époque, très humide" (Vernet, 1996, p.44), aquest jaciment i el que ja coneixíem a la zona de Rekeiz obra una nova perspectiva al coneixement d'aquesta cultura. El jaciment de Ued Kenta planteja la problemàtica de si és un lloc de pas o per el contrari són les restes de campaments més o menys estables. Tan aquest jaciment com el de la serralada de Rekeiz semblen privilegiar una localització en alçada, pot ser una estratègia per controlar millor el territori, podria ser en aquells moments més segur per la vida en el campament, fugin de les fondalades insegures. Cal remarcar com una característica pròpia del nord de l'Àfrica que la indústria ateriana, de tradició musteriana i de talla levallois, ha estat asociada al Homo sapiens, a diferència del que trobem a Europa que tradicionalment han estat atribuïdes als neandertals. Pel que fa al nostre interès pel estudi de l'art saharià, l'existència de l'art s'ha atribuït tradicionalment al Homo sapiens sapiens, és per això que ens preguntem quina relació pot tenir l'aterià amb l'art i si pot ser el responsable de l'art més antic del sàhara. La metodologia per estudiar aquest tipus de jaciments, on no existeix cap mena de estatigrafia, on les peces es troben evidentment en posició secundària i la recollida de peces és de fet aleatòria, ha de crear unes eines pròpies que puguin treure la màxima rendibilitat a aquest tipus de jaciment. Un dels camps on cal reforçar la estratègia és en l'estudi de la formació de les pàtines, un dels pocs elements que es tenen al hora de determinar cronologies. L'estudi d'aquestes troballes té una problemàtica pròpia, diferent a les troballes en estatigrafia, i caldria dotar-les de credibilitat per tal de deixar de ser el parent pobre de l'arqueologia. Sobre tot en zones com el Sàhara on aquests casos són abundants.

BIBLIOGRAFIA

AUMASSIP, Ginette, 1997. Le milieu et les hommes au sud de la Méditerranée aprés le Pléniglaciare

GARCEA, A.A., Elena, 1996. The long sequence at Uan Tabu (Libian Sahara); Aterian and Holocene deposit. XIII International Congress of Prehistòric and protohistoric sciensces Forli, ABACO editiones, Forli.

VERNET, Robert, 1993. Préhistorie de la Mauritanie, Centre Culturel Français A. De Saint Exupéry-Sepia, Nouakchott

PASTY, Jean-François, 1999. Contribution à l'etude de l'Aterien du nord mauritanien, ed. BAR, Oxford.