En la planúria del Tiris hi ha un dels paratges més bonics del Sàhara: Leyuad, una regió; formada per l'alineació d'enormes blocs granítics que emergeixen de sobte de la planúria. Aquest blocs formen una petita vall d'una gran bellesa, habitada ja des de la prehistòria pels antics pobladors del Sàhara.

Un llac cobria una part de la vall al peu d'una cavitat enorme, anomenada: la cove del Diable (fig.1), des de la qual en domina tot el territori. Actualment aquesta cavitat alberga una de les manifestacions més interessants de l'art rupestre del Sàhara Occidental. Cal destacar-ne el grup d'antropomorfs de mida gairebé natural, que es caracteritzen per la tècnica utilitzada: el baix relleu.(fig.2).

Al terra de la cova, hi ha una gran quantitat de molins excavats a la roca que es barregen amb petits gravats de mans, peus, figures humanes i altres signes indesxifrables. A les parets de la cova es pot observar un conjunt de pintures en que dominen els motius geomètrics. Els vestigis arqueològics indiquen que l'ésser humà ha utilitzat el refugi de Leyuad durant mil·lenis i, actualment, com en temps passats, la cova del Diable continua oferint aixopluc als pastors nòmades que habiten la zona, a les seves famílies i als seus ramats. .

(*)Narcís Soler, Carles Serra, Joan Escolà, Jordi Ungé;, 1999. Sàhara Occidental. Passat i present d'un poble ,ed. Universitat de Girona,