Rock Art Sahara | Index | e-mail | Suscríbete | e-Listas.net | Foro | Uadi Kenta | DataBase | selecciona esta pagina como tu inicio |  añade esta pagina a tus favoritos | 



La Protohistòria del Sàhara Occidental

Joan Escolà Pujol

1. Introducció

El motiu d'aquest treball es el de intentar reconèixer el que actualment sabem de la protohistòria del Sàhara Occidental, i en un sentit més ampli de la façana atlàntica del Sàhara. La protohistòria del Sàhara Occidental, s'escau en el moment que els seus habitants utilitzen per primer cop l'alfabet libic-bereber, púnic o tifinag, tan li fa com el denominem, del que ja desxifrem nombroses inscripcions. Aquesta relació amb l'alfabet Líbic es la conseqüència de la relació entre el món mediterrani amb el Sàhara. D'aquesta relació no en tenim gaires proves i aquestes ens venen donades des de el mon de l'arqueologia i també de l'estudi del textos clàssics. Si be es veritat que aquests estudis han estat dirigits des de una òptica eurocèntrica o sigui l'estudi de les relacions de les diferents cultures mediterrànies amb l'Àfrica i no de la relació de l'Àfrica amb el mediterrani. Caldria doncs intentar afrontar aquesta problemàtica històrica des de el punt de vista bi-direccional, i en tot cas corregir l'excessiu pes que el punt de vista europeu ha tingut fins ara.

La escriptura doncs a sigut l'element a sovint s'ha utilitzat a la hora de determinar si una cultura era o no era històrica, segons ens diu Hachid, la concepció clàssica de la història vol que els pobles que no han deixat testimonis escrits sobre ells mateixos i han sigut descrits per altres cultures estan a la protohistòria: "la protohistoire est la science qui regroupe l'ensemble des connessances sur les peuples sans écriture contemporaines des premierès civilisations historiques". Però l'aprofundiment de les recerques està canviant la percepció que es tenia de les ètnies i cultures del nord de l'Àfrica. Els pàleoberbers o protoberbers que és així com sels anomena sovint, durant aquest procés històric, incorporen a la seva cultura noves tecnologies, nous sistemes de vida (agricultura, ramaderia, viles sedentàries), la incorporació del cavall, el carro i posteriorment el dromedari....etc. Es per aixó que en aquest procés de canvi entre el neolític i la història, aquest espai protohistòric, es caracteritza no tan sols per l'aparició del alfabet o sigui la entrada a la història, si no per uns canvis que facilitaran la creació de noves formes socials, econòmiques, ecològiques......semblant i tan diferent del paleolític i la prehistòria.

Una menció especial cal fer al tema climàtic i sobre tot quan parlem del Sàhara. En una data que es situa al voltant dels 3000 BP, la bonança climàtica del neolític s'acaba i s'entra d'una manera clara en un procés d'assecament del territori que segurament va influir en els canvis. La cronologia que es proposa per aquest instant es al voltant del 3000 o 2500 BC.

Per tal de realitzar aquest treball hem analitzat tan elements arqueològics com documents clàssics, i tot allò que pugui aportar proves i arguments per conèixer aquest període històric. Un període que a grans trets poden definir com un procés històric que es caracteritza per: l'aparició dels metalls en la vida quotidiana, el progrés de la elaboració dels metalls a altes temperatures, per fondre coure, fer al·leasions de coure i estany i posteriorment ferro. La sistematització de alfabets i la seva utilització i vulgarització i un nou concepte d'organització social, que trobem present en el món funerari, l'urbà, on es detecta una jerarquització i organització social diferent. La continuació del modus de vida neolític, l'aparició del carro el cavall i el dromedari...., en fi un període de canvis profunds, que determinaran l'existència de la població fins a èpoques sub-actuals. Hi ha un element que determina i li dona personalitat pròpia, l'Atlàntic.

2.Les Fonts clàssiques

2.1 Els protoberbers a la literatura clàssica

Els primers contactes entre els Egipcis i Libis (entenem Libis com un genèric en seu sentit més ample, pels egipcis Libis eren tot una sèrie de ètnies que poblaven en aquells moments el nord de l'Àfrica i el Sàhara), es remunten a la prehistòria, en època Predinàstica (IV mil·leni BC), les primeres escriptures hieroglifiques ens parlen dels Tehenou, escripturat com un signe compost de un bastó de lluita associat a un oval ple de sorra, que es troben en la paleta anomenada: "de la Tribu libica".(Hachid,01, p.94). Durant Antic Imperi, els baixos relleus del complex funerari del faraó Sahuré a Abusir, ens deixen veure una de les imatges egípcies més antigues sobre els libis. A Karnak durant el Nou Imperi, la tomba del faraó Seti, ens retrata profusament els libis. Se sap poc dels primer habitants del nord d'Àfrica. Es deu a l'absència de fonts clares, una de les fonts més utilitzades són les fonts de la iconografia egípcia.

Els avantpassats dels libis son els Temehu els qual viuen durant el Nou Imperi i son representats amb una cua que neix a la part posterior del cap i col·locada sobre les espatlles, tenen el cos tatuat. Estan dividits en dos grups els libu, que es vesteixen amb un taparrabo, i els meswes que porten una funda fàlica. Tehennu eran els libis pels antics egipcis. La paraula deriva de la arrel hnn, que en egipci significar brillar, degut a la costum utilització del òxid de ferro per pintar-se el cos. Herodot ens explica :" Els garamantes, viuen a prop als nasamones, mentre que per la costa y en direcció cap a la costa i en direcció cap occident, està ocupat per els màkai . Es tallen el cabell deixant créixer una cua al centre del cap, afaitant-se la resta del cap. Els maclies i els maxyes , es deixen créixer el cabell a la part dreta del cap i s'afaiten la part esquerra, i es pinten el cos amb mini."

En època de la dominació romana apareixen a la literatura clàssica: els maziges, són nòmades camellers que plantegen conflictes a les colònies del imperi. Les fonts escrites clàssiques ens aporten els noms de diferents tribus que habitaven el nord africà: Amantes o Hamamaientes, Plini Historia naturalis; Ausees ,Heredot Històries IV; Buzakii, Srtabon II 5 33; Capsitani, Plini, Historia Naturalis V 30; Cinithi, Plini Historia Naruralis 30; Strabon II, 5, 33. Sembla ser que aquests són els Zanata, per a Plini eren considerats com comunitats indígenes, en l'època d'August s'els censà com una nació. Cinyphii, Silius Italicus, Pun II 60; III 275.Cisippades, Plini, Historia Naturalis V 28. Erebidae, Philisthos de Siracusa nº 33. Gindanes, Heredot, Hist. IV 176. Guzantes, Heredoto, Hist. IV 194-95. Lybiophenices, Plini Historia Naturalis V 24. Lotophages , Plini, Historia Naturalis V 28 XIII; Herodot, Hist. Iv 177, 178. Makae, Plini, Historia Naturalis V 34; Herodot, Hist. IV, 175. Makhlues, Plinio, Historia Naturalis V 34. Maxues, Herodot, Hist. IV 181, 186, 191. Makhrues, Plini, Historia Naturalis V 28. Massyli, Plini, Historia Naturalis V 30; Strabon, II 5 33. Musulames, Plini, Historia Naturalis V 30. Phazanii, Plini Historia Naturalis V 35. Sintae, Strabo, II 5 33. Zauekes, Herodot Hist. IV 193. Canarii, Plini, Historia Naturalis V 115.

La traducció grega del Periple de Hannon, ens parla d'un grup ètnic anomenats Lixites, que viuen al voltant del Uadi Draa i anomenen el país dels Etíops que viuen a part dels lixites i viuen en coves. I Desanges ens aporta en nom de dues tribus més els Agangige o els Etìops Daratite (Desanges, 1962, p 206)

2.2 El periple de Hannon segons J.J. De Jauregui

Els púnics i fenicis tenien coneixement de l'existència d'una ruta marítima que portava a les illes Canàries i que mantenien en secret per tal de tancar el comerç del intercanvi del or per sal, que constituïa un monopoli fenici i al manteniment del monopoli de la fabricació de la púrpura. Aquesta púrpura elaborada a partir del murex, fou un producte molt apreciat l'anomenaven "la púrpura Getula", sembla que els fenicis instal·laren varies factories en les costes atlàntiques tan al Sàhara Occidental com a les Canàries. S'anomenen llocs com Mogador, Herne o Kerne. Les restes d'aquestes factories segons l'autor estarien lligades a la presència de gran "concheros" del murex.

El Periple de Hannon segons Huss (Huss,1993, pp.44-48)

Les noticies sobre el periple de Hannon es van publicar en forma de inscripció en el sagrat districte de B'l Hmn. Tan sols ens ha arrivat al nostres dies una versió grega en el Codex Palatinus Graecus 398, fols. 55r-56r de Heilderber. La ruta del periple fou: La calzada de Gibraltar, Thymiaterion, el cap Soloeis, un llac situat terra endins, Karikon Teichos, Gytte, Akra, Melitta, Arambis, el riu Lixos, el país dels etíops , que viuen en la altre part de la regió dels lixites, La illa de Kerne o Herne, el rio Cremetes, un llac amb tres illes, un riu on hi habia cocodrils i hipopotams, Kerne, un lloc al peu de altes i selvàtiques muntanyes.Una badia, el Golf "Banya de l'oest", on hi havia una gran illa. Un lloc no accessible en una regió volcànica. La muntanya Theon Ochema, el Golf "Banya del Sud" on hi havia una illa com la de la "banya de l'oest".

La interpretació d'aquest llocs es la següent: Thymiaterion (Mehdiya a la desembocadura del Uadi Sebou, el cap Soloeis (cap Soloeis), la situació de les colònies Karikon Teichos, Gytte, Akra, Mélita, Arambis, Karikon Teichos s'identifica amb Mogador, però no seria una nova fundació (si han trobat restes fenicis del segle VII i VI, o sigui anteriors al periple de Hannon), si no un reforçament del element fenici per part de colonitzadors libicofenicis.

El riu Lixos s'identifica amb el Uadi Draa, i els lixites que anomenen en l'obra serien en tot cas els habitats del part sud del Draa, amb qui els fenicis segurament van tenir relacions amistoses. Kerne la colònia més meridional de Cartago, es pot situar tan a la Badia de Rio de Oro, com a una de les illes de la Badia d'Arguin. La zona del riu Cremetes, un llac amb tres illes i el riu on hi havia cocodrils i hipopòtams, s'identifica amb el riu Senegal. El golf "Banya de l'oest", s'identifica amb la Badia de Benín, la zona volcànica, s'identifica amb el Mont Camerun, el Golf del Sud, amb la Badia de Biafra. La data del periple es situa a la fi del segle VI o principis del segle V. AC. Aquest Periple va ser motivat per motius comercials, per buscar or en la costa occidental africana o coure de la regió de Akjoujt (Mauritània) o el zenc de Nigèria.

Pel que fa a la descripció dels territoris i a la gent de que tracta aquest treball o sigui des de el riu Lixos (uadi Draa) fins a Kherne, l'autor de la crònica identifica dos grups humans, uns els lixites, altre el etíops. El fet de diferenciar les dues cultures sembla evident que per els púnics hi podia haver diferències substancials el text diu així:

"VI. Deixant tot això, vam arribar al ample riu Lixos (uadi Draa) que ve de Lybia a on un grup de nòmades anomenats lixites pasturaven els seus ramats. Vàrem quedar un temps amb ells y vam quedar amics".

"VII. Des de allà cap l'interior hi habitaven els inhospitalaris etíops en un país tancat per altes muntanyes i ple d'animals salvatges. Diuen ells que el riu Lixos neix allà i que entre les muntanyes i viuen troglodites d'aspecte estrany i que segons els lixites corren més ràpids que els cavalls". El text ens diferencia clarament dues cultures, pot ser també dos maneres de viure, una la que practica la ramaderia al voltant del uadi Draa, recollint les aigües del Anti-Atles, possiblement semi-nòmades, l'altre pot ser una cultura i ètnia estranya als ramaders del Draa, que viuen en coves, "que corren més que els cavalls".

3. Les Fonts arqueològiques

Els treballs arqueològics al territori del Sàhara Occidental han estat sempre treball molt fragmentats y amb molt poca continuïtat, es per aquesta circumstància que en tenim tanc poques dades. Hem intentat recollir les excavacions efectuades i que poden afectar al tema del treball. Així les realitzades en zones veïnes i que ens poden ajudar a aquesta reconstrucció.

3.1 Els treballs arqueològics de Norbert Font i Sagué al Sàhara Occidental

Durant l'estiu de 1902, Font i Sagué fou comissionat per el Marqués de Comillas al Sàhara Occidental (Font i Sagué, 1902) per tal de iniciar una sèrie de prospeccions per tal d'explotar les riqueses minerals d'aquest territori. Durant el seu viatge Font i Sagué va localitzar unes muscleres a la península de Dahla a la badia de Rio de Oro. Aquesta musclera i la seva exploració fou publicada per Font i Sagué. (Font i Sagué, ,p.306). La musclera estava formada per restes de mol·luscs, tan terrestres com marins, (Arca, Cardiums, Conus, Murex, Helix), enterrades entre terres carbonoses i cendres, també detecta una important indústria lítica (puntes de fletxa de sílex, fulles, rascadores...), denes de collaret de calcària i de vertebres de peix , algun resta de ceràmica molt tosca, nombroses restes de peix, sobre tot vertebres de Corbina. També destaca la presència de nombroses dents de tauró fòssil que ell dedueix que les utilitzaren com a punta de fletxa. Ripoll Perellò estudia una col·lecció de indústria lítica procedent de d'aquestes muscleres (Ripoll Perelló, p.117).

Destaca que aquesta col·lecció dipositada en la Societat de "Ciencias Naturales Club Montañés de Barcelona", son les úniques que poden ser identificades per una etiqueta que les identifica. Però entre elles l'autor destaca la presència d'una punta de fletxa d'obsidiana, que segons Ripoll Perelló no pertany al Sàhara si no a les Canàries i per tant posa en dubte l'etiquetat de Font i Sagué. L'obsidiana no present al Sàhara ha de ser de les Canàries, però podria ser a causa de l'intercanvi i els contactes amb les Canàries.

3.2 La metal·lúrgia

L' Àfrica sembla que va passar de l'edat de pedra a l'edat de ferro directament, però unes petites excepcions com la del Sàhara occidental on es va desenvolupà un calcolitic local, amb característiques pròpies. La metal·lúrgia de coure d'Akjoujt. A l'Àfrica occidental sembla que es va pasar de la edat de pedra a l'edat de ferro directament (Vernet,1993,p.327), amb l'excepció del Sàhara occidental que es va produir un calcolitic local, en zones on el mireral hi era present. Aquestes zones com el sud marroquí (Oadi Sous i uadi Draa) i a Akjoujt a Mauritania.

Segons Vernet (Vernet,1993, p.327) la cultura d'Akjoujt 3000bp, es un calcolitic, un procés que del neolític a la edat de bronze. Una metal·lúrgia com a fenomen local, encara que no es poden afirmar si ha influències del nord o del sud. Una explotació minera que es localitza a Akjoujt i que exporta tant mineral en brut, com lingots de metalls o peces acabades. Aquesta cultura del coure va tenir una durada d'uns vuit segles entre els 3000 i 2000 bp. Aquesta cultura va ser estudiada per Lambert, que va excavar una mina de la cova dels rats penats, que confirma que explotaven el óxid de coure (malaquita). A la costa, a on si han localitzat la més gran concentració d'objectes de coure, es localitza la cultura de Bouhdida. (Vernet, 2000, p.27) Es caracteritzen per la pràctica de la pesca, pastors de bovins, recol·lectors de mol·luscs, una ceràmica molt característica, no practicaven la metal·lúrgia per tant es confirmaria un procés d'intercanvi o comerç. Aquesta cultura, coetània del calcolitic d'Akjoujt, ha sigut datada voltants del 3000bp.

La cultura de Tin Mahham. ( 2000 - 1600BP) Cultura que es caracteritza per l'explotació dels recursos de la costa, concretament la recol·lecció d'Anadara senelis, la pesca amb xarxa. Algun objecte de ferro. "Concheros". Cria de bovins. Una ceràmica abundant, variada i homogènia, amb desgraixant de cloïsses. Al costat del coll i de la base s'hi poden trobar uns signes que s'interpreten com a signatures, en tot cas és una mostra d'un tipus de llenguatge escrit.

3.3 El Ritus funeraris

En aquest camp poc coneixem de la zona del Sàhara Occidental. Això si s'han documentat molts monuments funeraris al llarg de tot el territori del Sàhara Occidental, la seva tipologia no es gens diferent de la resta del Sàhara. En la majoria dels casos els investigadors anomenen sense distinció a causa de la seu desconeixement com enterraments preislàmics.

El túmul de Guelta Zemmur. Aquest túmul fou excavat per el Dr. Rodríguez Balbín l'any 1971 d'aquesta excavació se'n desprenen aquestes dades: La tipologia del túmul es la de anomenada tipus bazina, circular rodejada d'un mur de pedra seca i farcit de pedres i sorra, que cobreixen una cambra funerària, apareix també una avant sala o capella on es col·loquen les ofrenes. La excavació va posar al descobert la inhumació d'un esquelet en posició fetal que es recolza de el costat dret, no va ser possible trobar amb l'esquelet cap tipus d'element com aixovar. A la avant sala si van trobar els dos únics elements d'aquest enterrament: un molí i un vas, tos dos elements de pedra, un la paleta, de granit, el vas, de pedra calcària. La cronologia proposada es la d'anterior als contactes púnics del Sàhara.

L'excavació dels tùmuls de la duna de Izriten (PETIT_MAIRE,1996) prop de Tarfaya, ha posat de de manifest que el ritus funerari més habitual es la inhumació tumular amb el cos flexionat i recolzat sobre el costat dret, sense ofrenes ni mobiliari , en tot cas perles de ous d'estruç i poca cosa més.

3.4 Els poblats

Res no sabem de la cultura urbana protohistòrica del Sahara Occidental, res no s'ha trobat, les esperances estan en el dia que es pugui excavar el poblat de Zug,(documentat el 1996 per una expedició de la UdG) (Soler et allii 1997) al sud del Sàhara Occidental, prop de la frontera amb Mauritània. Tan sols tenim referències clares a Mauritània una mica més al sud del territori que estem estudiant. En un ambient i un entorn no molt diferent tot al llarg de les cingleres de Tichitt Walatta, prospera una cultura entre el 4000 i el 1000 Bp que es caracteritza per una sedenterització i un modus de vida al voltant dels poblats. S'han documentat fins ara més de 400 poblats(Vernet,1996, p.248), construïts a partir de parets de pedra seca. Practiquen la caça, la pesca, la ramaderia i la agricultura (arròs, sorgo, mill), coneixen la metal·lúrgia, encara que la indústria lítica és la més freqüent. Hi ha un augment de la població que segons sembla el modus de producció neolítica ha fet possible. I durant aquest procés la utilització del tifinag es desenvolupa.

3.5 El carro, el cavall i el dromedari

Fa temps que Mauny, R. Va llançar la hipòtesi que els gravats i les pintures rupestres de carros que es troben per tot el Sàhara marcaven unes rutes de circulació, de comerç i a la fi de aculturació, des de la mediterrànies fins els productors d'or del sud del Sàhara. Sembla doncs que aquest teoria no se la creu ningú, el que si es cert es que en el territori del Sàhara Occidental hi ha presència de representacions rupestres de carros. La recerca actual ens fa veure que la representació dels carros o la seva utilització té més a veure amb prestigi que amb la utilització dels carros tirats per cavalls o bous en un territori tan poc adient com el Sàhara. La majoria d'aquestes representacions semblen pertànyer a una època libico bereber, juntament amb escriptura tifinagh, altres a una situació anterior potser en un mitjà analfabet i del període boví.

El camell o més ben dit el dromedari, es conegut ja des de 2500BP, substitueix ràpidament el cavall en el mitjà saharià, un animal molt menys fràgil i capaç de portar cargas més pesades, i com el clima tendeix a empitjorar i la sequera i el dessecament del Sahara ja és com l'actual, la cria i utilització del camell es generalitza. Poc a poc el camell esdevindrà l'element essencial en l'economia del Sàhara. Pel que fa al Sàhara Occidental si tenim en compte el registre rupestre, sembla que el període cavallí amb representacions de cavalls i dromedaris, no es present, com en altres zones més al sud i nord. Trobem representacions de cavalls i genets, dromedaris i escenes de caça amb dromedari a l'art de Tichit (Adrar, Mauritania.)

3.6 L'escriptura

Les inscripcions libiques són abundants en el Sàhara, l'estudi del art rupestre ens han proporcionat nombroses proves, les trobem en dues formes bàsiques: gravats i pintures. Els gravats, les pintures que s'han preservat en els abrics i coves, proven que la població d'aquest territori va utilitzar aquest alfabet en la seva vida quotidiana. Però es aquest el moment del naixement de l'escriptura en aquest territori. Hi ha indicis que ens diuen que podria ser que no. Sabem que els fenicis van aporta la seva escriptura en la seva colonització del mediterrani, en un moment donat tot allò que en un moment era fenici va passar a ser púnic o libicfenici, "Los colonos cartagineses eran fenicios. ¿ Continuaron siendo fenicios?. O dicho de otro modo: ¿Que es "fenicio"?, ¿qué es "púnico"?. Hasta un cierto punto, -¡pero solo hasta cierto punto-, se trata aquí de una questión lingüistica. Considero razonable designar a los cartagineses de la primera época "fenicios" y a los catagineses que desde el s.VII estaban incluidos en un desarrollo politico y cultural independiente, púnicos." (Huss, 1993, p.32). L'alfabet fenici va ser substituït per un alfabet púnic, aquest nou alfabet és al nostre parer fruit de el que nosaltres anomenem influència africana. Hi ha indicis, en treballs de recerca recents que els libis o diferents cultures nord-africanes i saharianes, ja utilitzaven alfabets

4.0 Vida i ecologia

Aquest espai de temps que compren els dos mil·lenis d'un costat a l'altre del canvi de mil·leni, es caracteritza per canvis climàtics sobtats amb diferents moments de sequera i de millora del clima. "Y a-t-il eu, sur 800 à 1000km du nord-est au sud-oest, un glissement multiséculaire de peuples de même culture fondamentale, "Chassés par la migration de l'isohyèten 400"; y a-t-il eu, au contraire, un effet de dominos, chacun poussant son voisin méridional davantage vers le sud, dans cette baste course a la pluie" (VERNET,1996,p247). Aquestes son referències del sud del Sàhara, que no creiem que fossin tan diferents en el Sàhara Occidental. La protohistòria es caracteritza entre altres coses, per la desertització del territori a causa del canvi climàtic i l'explotació dels recursos per part dels humans. Pèrdua de coberta vegetal i extinció d'espècies animals. La prosperitat del segon mil·leni avant JC, s'acaba amb un període àrid cap el 3000BP. Un augment de la població al inici de la segona meitat del primer mil·leni avant JC, que s'acaba igualment amb una crisis àrida. A la segona meitat del primer mil·lenari de la era millora climàtica, que juga un rol en la creació dels primers reialmes saheliens, l'aparició de l'Islam al sud del Sàhara i el desenvolupament del comerç transsaharià.

4.1 Qui són

Els paleoberberes, o protoberberes, han sigut els veïns de les cultures mediterrànies: Creta, Micenes, Grècia, Roma, Cartago, de les cultures del Nil: Egipte, Núbia i la sud del Sàhara: les cultures Nok, Igbo-Ukwu, a la conca del Níger. Són els Libis i Garamants de l'Antiguitat, Bèrbers a la edat mitja i Amazig contemporanis, aquesta és la llarga pervivència d'una cultura que té les seves arrels ben fermes a la prehistòria. Els paleoberbers, o bé els pobles que habiten el nord d'Àfrica en el període paleobereber, viuen en coves, són ramaders i caçadors, i com ens fa notar Hachid: usuaris del ocre i consumidors de conquilles: tan marines com terrestres, són artistes i utilitzen escriptures, ideogrames i complexos llenguatges abstractes en les seves manifestacions rupestres. També són ramaders, pescadors-caçadors i exploten els recursos marins. Practicaven l'intercanvi, les matèries primeres, com les elaborades(indústria del coure) es transporten i circulen per tot el territori.

Des de fa temps l'antropologia ha defensat l'existència de dos tipus de població, dos varietats de Homo sapiens sapiens en el nord de l'Àfrica, un grup anomenat Mechtoides i de sempre s'han atribuït relacions amb el home de Cromanyò, que són els més antics i que provenen de l'estudi del jaciment de Mechta el Arbi al sud-oest de Contantine. Els Mehchtoides o anomenats també Iberomaurisians, tenen la cara curta, el nas baix i ample, les òrbites baixes i rectangulars i prognatisme alveolar, de estatura elevada 1,74cm per els homes i 1,63 cm per les dones. De esquelet robust i capacitat cranial voluminosa de 1650 cm3 de mitja, amb una atribució cronològica de 22.000 BP. L'altre grup anomenat Protomediterranis Capsiens, del jaciment epònim de Gafsa a Tunísia es troba a partir de 10.000 BP, i de aspecte més "gracil". (Hachid 2001, p.10) Avui dia aquesta divisió en dos grups de l'Homo sapiens sapiens del nord de l'Africa està en discusió i hi ha autors que defensen que aquest dos grups humans representen l'adaptació regional de l'Homo sapiens, (Hachid,2001,p15) i per tant tan sols hi ha una sola espècie de gran variabilitat antropològica.

A part de tot això en referirem al treball de Dotour (Dotour,1996), que en el seu treball realitza un estat de la qüestió, dels estudis de les restes humanes del litoral atlàntic del Sàhara. Segons aquest autor el estudi la població de la costa atlàntica del Sàhara, es classifica en tres grups,

A/ poden ser particulars amb cert nombre característiques. (Mechta) (Els fòssils que actualment estan en debat) Presenten característiques que no es troben presents en la població actual.

B/ No ofereixen particularitats. (Són definits com capsians o protomediterrànis, segons l'autor: "mal definits i de gran variabilitat")

C/ Poden presentar caràcter atenuats de particularitats del primer grup.

En el litoral desde Rabat fins a Mauritània o més al sud, els estudis de les túmuls, as posat en evidència l'existència de dos possibles grups humans diferenciats, Les tombes situades entre els 20 i 23°N que varen ser estudiades entre els 1970 i 1974 pes sis misions plurudisciplinàries , es caracteritzen per una gran robustesa i arcaisme (Dotour, 1996, p.137), atribuïdes a l'home de Mechta .Les tombes de més al nord del paral·lel 33, prop de Rabat, l'aspecte sembla ser molt més gràcil, encara que no deixen d'aparèixer també individus diferents. Sembla doncs que hi ha la tendència de diferenciar dos grups humans: un de mes arcaic, l'altre més gràcil. El més gràcil prové de l'orient i poc a poc anirà desplaçant la població Mechtoide, sobre tot a la costa mediterrània .."l'indígene autochtone en attente d'unacivilisation qui allait venir le sauver de son ignorance et se son inculture." (Hachid,00, p.17)Aquesta era la teoria més defensada.

Slimane Hachi, que estudia el jaciment d'Afalou, proposa un únic origen per la població Mechtoide i Protomediterrànea, dues formes d'un grup humà de gran variabilitat antropològica.

5.0 Discusió

És extremadament difícil separar el neolític avançat de la protohistòria."La fin des temps néolithiques ,certainement tardives, est difficile à diférencier de la protohistoire locales. Cette periode multiforme, dont les repères chronologiques sont discutables, peut être indivudualisée par de témoignagnes archéologiques, controversés et peu diversifiés: monuments funéraires à inhumations collectives, généralment apparentés aux bazinas et rares habitats immédiatemment préislamiques........semblen traduir une peesistance relative de sratégies néolithiques d'ocupations du territoire........." (ONRUBIA-PINTADO, J. 1996, P.240).

Hi ha una imbricació de pobles, cultures, sistemes de vida en un territori tan extens que fins ara no es possible determinar una història homogènia per aquest territori. La cronologia dels canvis fa difícil proposar una cronologia que encaixi, la ruta dels carros, l'arribada del camell. l'edat dels metalls, en els estudis actuals tan sols hi són apuntats. El canvi climàtic s'inicia varis mil·lenis avanç de l'era, quan s'inicia la protohistòria el clima ja està ben fixat, un extrem àrid s'instal·la en tot el territori, i sembla que la població i el mitjà natural inicia una adaptació de determinarà la seva fisonomia i el sistema de vida. El territori, la sabana, es converteix amb desert.. La vida sedentària es redueix alguns llocs oasis als peus de les cingleres o als uadis, i la lluita per l'obtenció de l'aigua determina l'assentament humà. Es ara potser quan la vida nòmada, en la recerca de millors pastures, de punts d'aigua, obliga la vida al Sàhara. La existència de diferents espècies humanes durant l'epipaleolític, neolític i protohistòria, sembla ser doncs un tema gens resolt.

Dues tendències: una que en podriem dir alòctona que defensa l'origen oriental per el capsià o sigui la forma protomediterranea, i l'altre autòctona una evolució gradual i a llarg dels temps del Homo sapiens sapiens . Les similituds que destaca Sliman Hachi entre els dos grups diferenciats : les practiques funeràries, en túmuls o enterraments sota cova, flexionats i de costat dret majoritàriament, la presencia d'art figuratiu, els hàbits alimentaris: consumidors de mol·luscs, tan terrestres com marins, l'ús important de matèries colorants, la practica de l'ablució dental, el possible origen iberomauritià per el capsià....en farien pensar en l'existència d'una macrocultura, una civilització que determina una població amb moltes fàcies i en constant canvi. Al Sàhara occidental la protohistòria no sembla escapar a grans trets de la prehistòria del nord de l'Àfrica. A la costa, en tot el seu litoral la presència de muscleres, habitats, de túmuls per tot el territori, en el rera país a els muntanyes, en els abrics allà on s'han conservat, la presència abundant de pintura rupestre, existència d'art gravat rupestre per tot el territori.

Bibliografia

ALCOBÉ, Santiago et alli, (1994). La población del antiguo Sahara español en el año 1944,

ALMAGRO BASCH, M., (1944). El arte rupestre del Sàhara español,, Ampuries, VI, Barcelona,

ALMAGRO BASCH, M., (1946). Prehistoria del Norte de Africa y del Sahara español, I.D.E.A., C.S.I.C, Barcelona

ALMAGRO BASCH, M., (1946). Un yacimiento del neolitico de tradicion capsiense del Sahara español. Las sebjas de Taruma,, Ampurias, VII-VIII, Barcelona,

ALMAGRO BASCH, Martín, (1968). El estado actual de la investigación de la Prehistòria del Norte de Africa y del Sahara,, Revista del Instituto de estudios africanos, CSIC, Madrid,

ALMAGRO BASCH, M., (1971). Las representaciones de carros en el arte rupestre del Sahara español,, Trabajos de Prehistoria, Madrid, 28, AZCÁRATE, (1943).

BALBIN BEHRMAN, Rodrigo de, Formas de origen Atlantico en el arte rupestre del Sahara español,, XIV Congreso Nacional de Arqueologia,

BALBIN BEHRMAN, Rodrigo de, (1973). Excavación de un tumulo preislamico en la zona de Guelta Zemmur, Sahara española,, Trabajos de prehistoria, 30, Madrid,

BALBIN BEHRMAN, Rodrigo de, (1975). Contribución al estudio del arte rupestre del Sahara español,

BALOUT, L.,1968 .L'art rupestre Nord-africain et Saharien. In: Edurardo Ripoll (ed.) Simposio Internacional de Arte Rupestre, Barcelona 1966; pp. 257-264, Barcelona, Diputación Provincial de Barcelona y Instituto de Prehistoria y Arqueologia

BATHILY, Mohamedou S. ; KHATTAR, Mohamed ould; VERNET, Robert, (1992). Les sites néolithiques de Khatt Lemaïteg (Amatlich) en Mauritanie occidentale, Centre Culturel de Nouakchott, Nouakchott

CESARINO, F., (1997).I cani del Sahara, Sahara, vol. 9, 93 - 113 pp.

CHAIX, Louis, (1996). Les boeufs à cornes parallèles: archéologie et ethnographie, Sahara, Nº 8, pp. 95-97.

CLADELLES i RIBALTA, Lluïsa, (1995). La tradició oral del poble sahrauí, Studia Africana, 6,

CUSCOY, Luis Diego, (1949). De Ifni a Cabo Blanco, Seix y Barral, Barcelona

CUSCOY, Luis Diego, (1973). Museo Arqueologico de Tenerife, Tenerife

DE JAUREGUI, Juan José,1945 .Las Islas Canàrias y la carrera del oro y la purpura en el periplo de Hannon. In: Delegación de Educación y Cultura Alta comisaria de España en Marruecos (ed.) I Congreso Arqueologico del Marruecos Español Tanger

DEMERLIAC, J. C. ; MEIRAT, J., (1983). Hannon et l'empire punique, Harmattan, Paris

DESANGES, J., (1962). Catalogue des tribus africaines de l'antiquité, Universitat de Dakar, Dakar

DEYNOUX, Max, Las glaciaciones del sahara,, Mundo Científico, 52, 1072-1083.

DOTOUR, O., PETIT-MAIRE,N.,1996 .Place des restes humanins de la dune d'Izriten parmi les populations holocenes du littoral atlantique nord-aficain. In: Jean RISER (ed.) Le Bassin de Tarfaya; pp. 137-144, Paris, Harmattan

ESPERANDIEU, Gaston,1954 .Les moutons du nord de l'Afrique au neolithique et durant la période protohistorique. In: Alta comisaria de España en Marruecos. Delegación de Educación y Cultura (ed.) I Congreso arqueologico del Marruecos Español, Tetuan

FONT Y SAGUÉ, Norberto, (1904). Qüadros del Sahara, Estamperia del Sagrat Cor, Barcelona

GALAND, L., (1973). L'inscription libyco-berbère de Loma de Aasli (Seguiet el-Hamra), Almogaren, vol. IV, 81 - 90 pp.

GALAND, L., (1976). Inscriptions bereberes du Sahara Occidental, Almogaren, vol. VII, 75 - 79 pp.

GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel,1966 .Grabados rupestres inéditos de Smara. In: Zephyrus; pp. pp. 77-97, Salamanca

GAUDIO, A., (1952). A propos de deux inscriptions tifinagh signalées dans le Sahara Espagnol,

GAUTIER, Achilles, (1988). The final demise of Bos ibericus, Sahara, Nº 1, 37-44 pp.

GAUTIER, A.; MUZZOLINI, A., (1991). The life and times of the giant buffalo alias Bubalus/Homoiceras/Pelorovis antiquus in Nord Africa., Archeozoologia, IV, 39 - 92 pp.

GRAN AYMERICH, J.M.J., (1979). Prospection archéologique au Sahara atlantique (Rio de Oro et Seguiet el Hamra),, Antiquités africaines, t. 13, Universitat d'Aix en Provence, Aix-en Provence, p. 7.

GUITAT, R., (1972). Carte et répertoire des sites néolithiques de Mauritanie et du Sahara espagnol,, Bull.IFAN, 34, Dakar, 1.

HACCHID, Malika, (2001). Les Premiers Berbères, entre Méditerranée, Tassili et Nil, Aux-en-Provence

HERNÁNDEZ PACHECO, E.; HERNÁNDEZ PACHECO, F., (1942). Sáhara Español, expedición científica de 1941, Servicio de publicaciones de la Universidad de Madrid, Madrid

HERNÁNDEZ RODRÍGUEZ, Narciso, (1999). Las cuevas pintadas por los antiguos canarios, Santa Cruz de Tenerife

HUSS, Werner, (1993). Los Cartagineses, Madrid

JAUREGUI, J. J. DE, (1954). Las Islas Canarias y la carrera del oro y la purpura en el periplo de Hannon,, I Congreso Arqueologico del Marruecos Español,

JORDA CERDA, Francisco, (1955). Los problemas de la investigación prehistórica en el Sahara español.

LE QUELLEC, Jean-Loïc, (1999). Répartition de la grande faune sauvage dans le nord de l'Afrique durant l'Holocène, Anthropologie, vol 103, Nº 1, pp. 161-176.

LE QUELLEC, J.L., (1993). Symbolisme et art rupestre au Sahara, Harmattan, Paris

MAINGUET, Monique, (1991). Les actions du vent au Sahara: un exemple de système éolien ouvert,, Sahara, Nº 4, pp. 7-11.

MARTÍNEZ SANTA-OLALLA, J., Los primeros grabados rupestres del Sahara Español, Atlantis, XVI, I - II.

MARTÍNEZ SANTA-OLALLA, J., (1941). Obras de arte prehistorico en el Sahara Español, Mauritania, XIV, 100, 232 - 235.

MARTÍNEZ SANTA-OLALLA, J., (1944). Grabados e inscripciones rupestres de la alta Seguia el Hamra, en el Sàhara Español., Madrid

MASY, P., (1990). Remarques et questions sur quelques aspects des gravures rupestres du sud marocain. Les "nasses", Les cahiers de l'AANO, Nº 1

MATEU, J., (1947-1948). Grabados rupestres de los alrededores de Smara (Sahara español),, Ampurias, Barcelona, IX-X,

MAUNY, R., (1950). Une route préhistorique à travers le Sahara Occidental, Dakar MAUNY, R., (1976). Contribution à la protohistoire du Sahara occidental,, Almogaren, Institutum Canarium, V-VI,

MAUNY, R., (1976). Contribution à la protohistoire du Sahara occidental: tombes à monolithes, chars rupestres, mines et matériel de cuivre, Almogaren, vol V - VI.

MILBURN, M., (1971). Contribution to the Study of two Saharan Rock Carving Sites, Publicaciones de la Real Sociedad Geográfica, Nº 515, Serie B,

MILBURN, M., (1972). Felsbilder undsteinbauten in der ostlichen Saguia el Hamra,, Almogaren, Graz, 3,

MILBURN, Mark, (1973). Sur quelques gravures du Sahara espagnol. La station rupestre de Ras Lentareg, Anuario de Estudios Atlánticos, Nº 19, pp. 197-206.

MILBURN, M., (1974). Observaciones sobre algunos monumentos de paredes rectas del Sahara occidental,, Ampurias, Barcelona, 36,

MILBURN, M., (1975). Note de préhistoire saharienne: les énigmatiques gravures des régions du Djado, de l'Atlas Saharien, du Sud Marocain et de la Seguiet el Hamra, Bulletin Institutum Canarium, Nº 20, 3 - 4 pp.

MONOD, Théodore, (1938). Contribution à l'étude du Sahara Occidental, gravures, peintures et inscriptions rupestres, Librairie Larose, Paris

MONOD, T., (1951). Peintures rupestres du Zemmour français. (Sahara occidental), Bulletin de L'intitut Français de l'Afrique Noir, XIII-1, Dakar.

MORALES AGACINO, E., (1942). Sobre algunos gravados, dibujos y inscripciones rupestres del Sahara español,, Mauritania,

MORALES AGACINO, E., (1944). Grabados y inscripciones rupestres de la alta Seguia el Hamra, en el Sahara español,, Actas y Memorias Soc. Esp. Anthropo.Ethno. y Prehisto., 1-4 t.19, Ministerio de Cultura, Madrid.

MUZZOLINI, A., (1988). Le "Style de Tazina": definition, extensión signification de ses figurations les plus méridionales (Fezzan, Tassili, Djado, Aïr), PréhistoireAriégeoise, 43, p.179-201.

NOWAK, H., (1976). Neue Felsbilder in der spanischen Sahara,, Almogaren, 5-6, Institutum Canarium, Graz.

OULD MOHAMED KABER, Nany; RAIMBAULT, Michel., (1997). Les site néolithiques de Berouâga en Mauritaine nord-occidentale,, Préhistoire Anthropologie Méditerranéennes, t.6, p.141-153.

PELLICER, M.; ACOSTA, P, (1972). Aportaciones al estudio de los grabados rupestres del Sáhara español.,, Tabona, 1, Universidad de La Laguna,

PETIT-MAIRE, N, DUTOUR, O.,1996 .Les restes humains d'Izriten. In: Jean Riser (ed.) Le Bassin de Tarfaya; pp. 141-148, Paris, Harmattan

RIPOLL PERELLÓ, E.,1954 .El Doctor Norberto Font y Sagué, primer prehistoriador del Sahara Español. In: Alta comisaria de España en Marruecos. Delegación de Educación y Cultura (ed.) I Congreso arqueologico del Marruecos Español ,Tetuan

SÁEZ MARTÍN, B., (1949). Carros prehistóricos en el extremo occidental del Sáhara, Ibadan

SANZ ARANDA, Jorge, (1979). Un idolo fálico en Bir Nzaran (Sahara Occidental), Trabajos de Prehistoria, nº 31, p.349-364.

SERRA, Carles et alli, (1997). Arqueologia y cooperación en el Sàhara Occidental,, XXIV Congreso Nacional de Arqueologia Cartagena, 5, Cartagena,

SOLEILHAVOUP, F., (1988). L'art rupestre au Sahara Occidental,, Archéologia, 342, p. 54-65.

SOLER, N; ESCOLA, J; SERRA, C; UNGÉ, J.,1999 .Aportaciones al arte rupestre del Sahara Occidental. In: Instituto de Patrimonio Històrico (ed.) Actas del XXVI Congreso Nacional de arqueologia, Cartagena 1996; pp. pp. 123 - 128, Murcia, Instituto de Patrimonio Històrico SOLER, N. et alli, (2000). El Sàhara que no vol ser engolit per el temps, Barcelona, Avui, 16-1-2000, 22-27.

SOLER, N.; UNGÉ, J,; ESCOLÀ, J.; SERRA, C., (1999). Sàhara Occidental, passat i present d'un poble.Sáhara Occidental, pasado y presente de un pueblo., Fundació Privada: Girona, Universitat i Futur. Universitat de Girona, Girona

SOLER, N.; UNGÉ, J,; ESCOLÀ, J.; SERRA, C., (2001). Sluguilla Lawash, an open air site with rock art in the Western Sahara, Trabalhos de arqueologia, Nº 17: Les premiers hommes modernes de la Péninsule Ibérique. Actes du colloque de la commission VIII de l'UISPP. Vila Nova de Foz Côa, 22 -24 octobre 1998., Nº 17, pp. 281 - 291.

TIXIER, Jacques, (1963). Typologie de l'Épipaléolithique du Maghreb, Paris

VERNET, Robert, (1993). Préhistoire de la Mauritanie, Centre Culturel Francais, Nouakchott

VERNET, R., (1995). Climats anciens du nord de l'afrique, L'Harmattan, París

VERNET, Robert, (1996). Reflexions sur la notion de passage du Néolithique à l'histoire dans le sud du sahara et le Sahel, de l'atlantique au lac Tchad., Forli

VERNET, Robert, (1999). Le littoral su Sahara atlantique mauritanien au néolithique,, Sahara, 10,

VERNET, Robert, (2001). Un hàbitat de l'âge du cuivre(2500BP) de la région de Nouakchott,, Sahara, 12,

-->
Rock Art Sahara | e-mail | Suscríbete | DataBase | 
 | Uadi Kenta | Foro | la Web | 
 |   |